Documento sin título

L’estiu de l’any 1981 vam agafar un programa de viatge de Mundicolor que tenia una oferta a Atenes de 15 dies ( avió + hotel). Aprofitant l’oferta vam decidir agafar el viatge i passar 5 dies a Atenes i fer un viatge per Grècia de 10 dies. Vam marxar amb en Joan Ribera i la Montse Gironell ( els nostres amics de Vilamaniscle). Els primers dies els vam passar visitant la ciutat d’ Atenes i els seus voltants. Vam visitar: Plaka és un barri antic del centre històric d'Atenes, és com era de gran la ciutat d'Atenes quan va esdevenir capital del regne de Grècia el 1834. En l'actualitat és considerat potser la zona més atractiva i acolorida d'aquesta ciutat. Se sap que en aquesta plaça hi va haver una església i un monestir almenys des del segle X. L'església actual va ser construïda el 1678 i recentment va ser sotmesa a un procés de restauració. El barri és conegut pel seu basar on, a banda d'altres productes, es poden comprar antiguitats, reproduccions de monedes, records per a turistes, roba de saldo, etc. La plaça Síndagma és probablement la més coneguda d'Atenes. Es troba a pocs minuts a peu de la zona de Plaka i Monastiraki, al peu de l'Acròpoli. En un costat de la plaça hi ha el Parlament Hel·lènic i el Monument al soldat desconegut, decorada amb un relleu d'un soldat hoplita moribund. Inaugurada el 25 de març del 1932 (Dia de la Independència), la tomba està flanquejada per textos de la famosa oració fúnebre de Pèricles. Les altres parets de la plaça estan cobertes amb escuts de bronze que celebren les victòries militars des del 1821. La Guàrdia Nacional patrulla contínuament davant de la tomba, amb els característics uniformes de evzones. El Museu Arqueològic Nacional d'Atenes allotja molts dels objectes arqueològics més importants trobats a Grècia des de la seva prehistòria fins a l'antiguitat tardana. Se'l considera un dels grans museus del món, i conté la col·lecció més bona d'objectes de l'antiga Grècia que es pot trobar en tot el món. La visita a l’Acròpoli era una de les coses que ens feia més il·lusió. No ens va decebre. La pujada per arribar fins al cim del turó va ser força dura ja que les temperatures superaven els 40 graus; vam necessitar molta aigua però va valdre la pena. L'Acròpoli era, literalment, la “ciutat alta” i estava present a la majoria de ciutats gregues, amb una doble funció: defensiva i com a seu dels principals llocs de culte. L'Acròpoli d'Atenes està situada sobre un turó a uns 165 metres per sobre del nivell de la ciutat. L'entrada a l'Acròpoli es realitza per una porta monumental anomenada els Propileus. Al costat dret i frontal dels Propileus es troba el Temple de Nike Àptera. Una gran estàtua de bronze d'Atena, construïda per Fídies, es trobava originàriament al centre. A la dreta d'on s'alçava aquesta estàtua es troba el Partenó o Temple d'Atena Pàrtenos (la Verge). A l'esquerra i al final de l'Acròpoli hi ha l'Erectèon, amb la seva cèlebre stoà o tribuna sostinguda per sis cariàtides. També es troben a l'Acròpoli les restes d'un teatre a l'aire lliure anomenat el Teatre de Dionís, on van estrenar les seves tragèdies Sòfocles, Eurípides i Èsquil i les comèdies d'Aristòfanes. El Partenó és un temple consagrat a la deessa grega Atena Pàrtenos, a qui el poble d'Atenes considera la seva protectora. Va ser construït al segle V aC i és el monument més antic dels ubicats a l'Acròpoli d'Atenes És l'edifici més important dels que es conserven de la Grècia clàssica; generalment, es considera com la culminació del desenvolupament de l'ordre dòric. Les seves escultures decoratives són considerades un dels màxims exponents de l'art grec.

El temple de Posidó ( cap Sunion) va ser construït aproximadament el 440 aC sobre les ruïnes d'un temple de l'època arcaica i es troba a 60 m sobre el nivell del mar. Hi havia un pòrtic davanter amb sis columnes. Només algunes columnes del temple de Súnion continuen en peus avui en dia, però si estiguera intacte, seria molt semblant al ben conservat temple d'Hefest que hi ha prop de l'acròpoli, que és de la mateixa època, per la qual cosa tots dos podrien haver sigut dissenyats pel mateix arquitecte.

Un cop visitada la ciutat d’Atenes vam decidir fer un viatge de 7 dies que ens va portar a visitar tota la península del Peloponès, Delfos i fins a les muntanyes de Meteora al centre de Grècia. El primer lloc que vam visitar va ser el famós teatre d’Epidaure: Situat a la falda d'una muntanya, es va haver de construir un mur perquè la muntanya no s'obrís. El teatre d'Epidaure, a més, té uns murs laterals de contenció del terreny, necessaris per les seves grans dimensions. En realitat, el teatre no tenia façana pròpiament dita; els actors entraven pels laterals. El teatre estava organitzat al voltant de l'orquestra, de forma circular. L'orquestra constituïa el lloc on el cor cantava i ballava, però també era l'espai destinat a l'altar. Al teatre, s'hi entrava a través de dos accessos laterals que donaven a un passadís situat entre l'orquestra i l'escena. La càvea podia acollir uns 14.000 espectadors; el semicercle que formava era dividit radialment per 13 escales que convergien en l'orquestra i que permetien la ràpida circulació del públic. A més, hi ha una perfecta visió i acústica de l'escenari des de qualsevol punt de la càvea. Les obres de teatre que es posaven en escena formaven part de les festes celebrades en honor de Dionís (déu del vi i de la gresca). Al principi, els teatres tenien una finalitat religiosa i era on es feien les ofrenes al déu de la festa. En aquest cas, es va construir perquè hi anessin els malalts que visitaven Epidaure per guarir-se al temple d'Asclepi, que era al costat.

La propera visita va ser a la ciutat de Micenes on també vam visitar la famosa tomba d’Agamemnon. Micenes fou una antiga ciutat de Grècia, la mítica residència del rei Agamèmnon, al centre del Peloponès Les ruïnes de Micenes daten de la meitat del segle XV aC. Es componen de: les muralles, molt ben conservades i amb la coneguda porta de les lleones, unes tombes circulars a la rodalia i la ciutadella, amb unes petites restes del suposat palau d'Agamèmnon (només els fonaments). la fortificació de l'acròpoli i altres turons del voltant es van refer en un estil anomenat ciclopi perquè els blocs de pedra emprats eren de proporcions tan descomunals que va córrer la llegenda que les havien fetes i transportades uns gegants d'un sol ull, els ciclops. A l'interior d'aquestes muralles es van edificar palaus, cadascun sobre les ruïnes de l'anterior, la major part se'n conserva en relatiu bon estat. La Porta dels Lleons va ser, en l'Edat de Bronze, l'entrada principal a la ciutadella de Micenes en el sud de Grècia. Va ser construïda al segle XIII aC sobre el costat nord-oest de l'acròpoli i deu el seu nom a una escultura en relleu de dues lleones en una posi heràldica que es troba sobre l'entrada. La Porta dels Lleons és l'única peça d'escultura monumental que sobreviu de Micenes. És remarcable la cura i el realisme en el modelat de la musculatura dels lleons, aspecte que revela la influència de l'art animalístic minoic. També vam visitar una de les tombes excavades per l'arqueòleg prussià Heinrich Schliemann i a on es va trobar la famosa màscara. Les tombes de fossa, es van excavar a terra, a uns 4-5 m de profunditat, presentant terra, parets i sostre. Els difunts es col·locaven al terra de la fossa, al costat del parament funerari i ofrenes d'animals; les tombes es tancaven amb bigues, i la fossa posteriorment es cobria amb terra, situant-se una estela a la part superior de cada fossa. Les tombes són certament de caràcter reial per la gran qualitat del parament mortuori trobat i per haver estat annexat a la ciutadella. Les cares dels homes no estaven totes cobertes per màscares, i que es tractés de guerrers ho indica la presència d'armes a les seves tombes. Les quantitats d'or i d'artefactes d'acurat disseny denoten honor, riquesa i estatus social. A més a més, el costum de cobrir a la reialesa amb or no és única. La Màscara d'Agamèmnon és un objecte arqueològic descobert a l'acròpoli de Micenes el 1876. Es tracta d'una màscara funerària d'or que es va trobar col·locada damunt la cara d'un cos situat a la tomba V. Schliemann va pensar que havia descobert el cos del llegendari rei grec Agamèmnon, i per aquest motiu la màscara va rebre el seu nom. Tanmateix, estudis arqueològics moderns suggereixen que la màscara podria datar-se entre 1550 i 1500 aC, cosa que la situaria en un temps anterior (uns 300 anys) al període tradicionalment s'atribueix a la vida d'Agamèmnon. Malgrat això, ha conservat el seu nom.

Vam travessar tota la península per arribar a Olímpia, va ser una petita decepció ja que ens esperàvem unes ruïnes més espectaculars, sobretot l’estadi. El millor d’Olimpia vam ser les restes del temple de Zeus amb les seves columnes immenses. Olímpia era un temple i una cova sagrats dedicats al déu Zeus. A més del temple, hi havia altres edificis sagrats a la cova i a la seva rodalia, però no una ciutat d'Olímpia. La seva fama deriva principalment de la celebració dels Jocs Olímpics de l'antigor. El Templo de Zeus Olímpico en Olimpia fue el modelo de los templos clásicos griegos de orden dórico.El templo albergaba la estatua de Zeus que fue una de las siete maravillas del mundo antiguo. La estatua criselefantina tenía aproximadamente 13 metros de alto y había sido esculpida por Fidias en su taller de Olimpia. L'estadi, on es feien els jocs. Para los antiguos griegos, el estadio era un lugar sagrado, ya que era en él donde se realizaban las actividades deportivas dedicadas al dios Zeus. Originalmente, el estadio se encontraba dentro del témenos, y los espectadores podían seguir las carreras desde las laderas del monte Cronos. Su ubicación se fue trasladando paulatinamente hacia el este hasta que llegó a su actual situación a principios del siglo V a. C. El estadio está comunicado con el santuario por un pasaje con bóveda de piedra. La pista mide 212,54 m (697,3 pies) de largo y 28,5 m (94 pies) de ancho, y está rodeada por bancales de hierba. Los asientos estaban hechos de barro, y en la ladera sur había una plataforma de piedra, la exedra, en la que se sentaban los helanódicas (jueces). El estadio tenía un aforo de 50 000 espectadores. La tregua garantizaba el cese de las hostilidades entre las tres ciudades y la suspensión de las ejecuciones durante la duración de los juegos. A partir de las listas de vencedores de esos Juegos Olímpicos sabemos que atrajeron participantes de distintas partes del mundo, algunas tan remotas como Sicilia y el Norte de África. Para las mujeres se celebraban los Juegos Hereos, en honor de Hera, reina de los dioses y esposa de Zeus.

Vam travessar el golf de Corint pel costat oest ( al costat de la ciutat de Patras) i vam seguir la costa del golf passant per petits pobles de pescadors que semblaven la Costa Brava dels anys 50. Ens vam parar al costat de Erateini per dinar i només érem nosaltres i uns quants alemanys que navegaven amb els seus vaixells. Vam continuar el viatge cap al nord, en direcció del Santuari de Delfos: un dels llocs sagrats més importants de Grècia amb un temple dedicat a Apol·lo. El temple i el seu déu posseïen extens dominis de terra que eren conreats per esclaus del temple; a més a més els sacerdots rebien regals de reis i homes rics d'arreu del món que anaven a consultar l'oracle, i oferien sacrificis. L'oracle es consultava des del segle VIII aC i la fama es va estendre ràpidament per les nacions veïnes; alguns reis o personatges rellevants enviaven ambaixades a preguntar el parer del déu. Quasi totes les colònies gregues foren fundades sota la influència de l'oracle que de vegades les recomanava i d'altres fins i tot les ordenava, i després Apol·lo esdevenia el patró de les noves colònies. Si Olímpia ens havia decebut, Delfos va ser tot el contrari, les restes són magnífiques: els temples, l’oracle, l’estadi, ...

Vam seguir cap al nord passant per Lamia, les carreteres eren estretes i la gent conduïa fatal. Els pobles semblaven molt poc desenvolupats i la gent molt senzilla. Pel camí vam poder veure nombroses capelles, molt ben decorades, vam pensar que servien per recordar els morts a les carreteres. Ens vam aturar a Trikala on vam poder veure i fotografiar les ruïnes de la mesquita de Osman. Finalment vam arribar a la regió dels Meteors. Els Meteors són un conjunt de penyals coronats per monestirs ortodoxos situats a Grècia, prop de la vila de Kalambaka, El nom prové del grec ta metéora monastíria (τα μετέωρα μοναστήρια), 'els monestirs penjats'.es tracta d'unes construccions religioses que pengen, situades al capdamunt d'unes impressionants masses rocoses grises de conglomerat, esculpides per l'erosió, que fan pensar en les roques de Montserrat.Els primers monjos que van habitar els estimballs dels Meteors (al segle XI) vivien en ermites dins de coves. Els primers monestirs daten del segle XIV. Es van construir com a recer per refugiar-se dels turcs i els albanesos. Antigament, només s'hi podia accedir mitjançant llargues cordes amb una cistella o una xarxa al final, amb què eren hissades les persones o les vitualles fins als monestirs. No fou fins als anys 20 del segle passat que es van tallar graons a les roques, accessibles des de ponts precaris situats a la roca massissa de més a la vora. Es fa difícil, doncs, d'imaginar com es van poder portar fins allà dalt els primers elements constructius. Un bon nombre de monestirs foren destruïts o ensorrats durant la Segona Guerra mundial per les tropes alemanyes, ja que s'hi refugiaven molts resistents grecs. Avui dia només estan en funcionament sis d'aquests monestirs, habitats per comunitats de monjos o monges i visitats per un gran nombre de turistes, de manera que actualment serveixen essencialment com a museus. Són els següents: Gran Meteor, ( en grec Μεγάλο Μετέωρο, Megálo Metéoro), també anomenat Monestir de la Transfiguració (Μονή Μεταμορφώσεως, Moní Metamorfóseos), és el nom d'una muntanya i també el nom d'un monestir construït en aquesta muntanya,El vessant per a l'ascensió és practicable i fa 250 m d'alt: aquest pendent és travessat per 115 graons irregulars que porten fins a l'entrada del monestir anomenat del Gran Meteor. S'han eliminat les escales penjants i la xarxa que penja d'una de les torres, serveix per al transport d'objectes i de tant en tant per a pujar algun asceta ancià. Ascendint els graons, a l'esquerra, trobem l'ermita del fundador del monestir, sant Athanasi, que és una petita cova completament adherida a la penya. Continuant camí amunt, s'arriba al monestir. Des del punt de vista arquitectònic, es tracta d'una església cruciforme, amb cúpula en la nau central, en el centre de la creu; en l'exterior formada per 12 costats, absis i dues absidioles. L'església està recoberta per composicions iconogràfiques inspirades en els cicles dogmàtics i litúrgics de l'Església ortodoxa. Aquestes composicions es caracteritzen per la seva gran qualitat artística, per la seva plasticitat i mestria. En aquestes obres pictòriques s'ha de reconèixer una fina apreciació dels colors i un afany pel detall. Ja en la girola, també s'ofereix una esplèndida decoració gràfica: les escenes que hom pot veure constitueixen bells exemples d'una hagiografia experimentada, d'igual qualitat estètica que la resta dels frescos de l'església. Les icones de l'església pròpiament dita, incloses les del nàrtex, amb les seves famoses imatges de màrtirs i sants, reflecteixen fervor religiós i expressivitat artística. Varlaam , també anomenat de Tots els Sants és un monestir ortodox edificat sobre un abrupte penyal. El primer asceta que ascendí sobre aquesta roca utilitzà uns graons de fusta de base; sobre aquests col·locà una primera escala de fusta allargada, que s'incrustava en la roca amb tascons i així col•locava una altra escala cap amunt. Aquest exemple tingué els seus seguidors i va tenir com a resultat el naixement dels monestirs dels Meteors. Més endavant, foren reemplaçades per llargues escales penjants que provocaven vertigen als qui s'aventuraven a pujar-hi. Aquells que no gosaven servir-se dels graons suspesos, els elevaven penjats en una xarxa. La gesta durava una mitja hora d'inquietud i terror. Una suor freda banyava el visitant, quan la xarxa, allunyant-se del terra, es balancejava en el buit, girant en cercles al voltant de la grossa corda de la qual penjava, fent la sensació que en qualsevol moment llençaria el seu ocupant a l'abisme. El 1923, foren tallats a la mateixa roca 195 graons que porten amb comoditat i seguretat fins al cim. Aquesta xarxa s'utilitza avui dia per al transport de provisions i altres objectes necessaris per al manteniment del monestir.

Vam tornar cap a Atenes i com que ens quedaven dos dies i mig vam decidir viatjar fins a una de les illes del mar Egeu. Vam escollir Mikonos ( en aquella època encara no era famosa). Míkonos està connectat per vaixell amb el Pireu, Tessalònica i la majoria de les altres illes de la mar Egea. És una illa cosmopolita, el destí de vacances més conegut de Grècia, i rep molts visitants de la jet-set internacional. Els seus atractius principals són les platges, la vida nocturna i la seva proximitat a l'illa de Delos amb els seus importants jaciments arqueològics. Darrerament el turisme massiu a Míkonos rep crítiques per la degradació que ocasiona al medi ambient de l'illa. En la mitologia grega, Míkonos fou on va tenir lloc la batalla entre Zeus i els Gegants. Quant vam arribar a l’illa vam demanar per un càmping i ens van indicar un autobús. El vam agafar i ens va portar fins una cala on només hi havia una barca amb un senyor que esperava als turistes per portar-los fins el càmping on només hi podies accedir amb barca. Quant vam arribar al càmping ens vam adonar que era un càmping nudista ( nosaltres encara no estàvem preparats per aquesta sorpresa i vam decidir tornar a la ciutat). Vam llogar una casa a davant d’una platja solitària i vam visitar el poble. Ja hi començava a haver alguna discoteca gai i ambient cosmopolita. Al matí vam anar al port i vam poder veure la casa on vivia Demis Roussos, un cantant molt famós d’aquela època.